La primera Nit de les Lletres Catalanes, els “Gaudí de la literatura”, s’estrena amb dotze premis

Sota la pluja, el MNAC es preparava la tarda d’aquest dissabte per a acollir la primera Nit dels Lletres Catalanes. La cerimònia recull el testimoni de la Nit de Santa Llucia, que se celebrava tradicionalment al desembre, i ha afegit més premis en una gran gala que pretén ser “els Gaudí de la literatura”. Organitzada per Òmnium Cultural i l’Institut d’Estudis Catalans (és a dir, la societat civil i l’acadèmia de la mà) i emès a 3Cat, es va celebrar a la Sala Oval un acte més ambiciós que mai, festiu, àgil i també molt reivindicatiu, on van brillar Antònia Carré-Pons i Carles Rebassa en els premis més esperats.

La intenció de la cerimònia, segons Xavier Antich, president d’Òmnium, i Teresa Cabré, presidenta de l’IEC, és “reforçar el sentiment d’orgull i autoestima” de la literatura catalana i “guanyar prestigi i lectors” amb “l’acte de més impacte mediàtic de la història de la literatura catalana”. Ara bé, la transformació dels premis no ha arribat sense reticències de part d’algunes veus del sector editorial en un moment en què tem per la concentració empresarial, sobretot pel protagonisme dels tres grans grups editorials, que atorguen la majoria de premis a obra inèdita, just abans de Sant Jordi. Però el to de la gala va ser festiu i la majoria dels premiats, escriptors amb trajectòries literàries reconegudes. Es van repartir dotze premis, els tradicionals a novel·la, narrativa breu o poesia, però també uns altres de nova incorporació en la festa (de traducció o còmic) o de nova creació (de literatura dramàtica o a un autor novell).

L’acte va ser presentat per Elisenda Pineda i Xavier Grasset, que van funcionar com a tàndem satíric, amb gags sobre la crisi de Rodalies, la proposta d’eliminació d’escriptors catalans de les lectures obligatòries a València o el conflicte de les pintures de Sixena. L’acte va comptar també amb entrevistes d’Alba Riera als premiats; duos de personalitats de la cultura molt variades per al lliurament de premis; la música de Triquell, Gemma Humet i Sandra Monfort; o dansa amb Ariadna Peya; i poesia de Josep Pedrals, que va començar repassant la cadena del llibre: “Si això s’ha de sostenir, ja us podeu posar a llegir”.

Els premis més esperats de la nit i els últims a anunciar van ser el Sant Jordi, el premi a obra inèdita millor dotat de la literatura catalana (amb 75.000 euros), i el premi Òmnium a la Millor Novella·la de l’Any, en aquest cas a obra publicada i dotat amb 25.000 euros. El guanyador del primer va ser Carles Rebassa, escriptor mallorquí que ja compta amb diversos llibres de poemes, dues novel·les i, aviat, un assaig sobre Blai Bonet, la majoria d’ells premiats. Ara publicarà la novel·la Prometeu de mil maneres (Univers), que tracta sobre la lluita de classes i sobre l’amor a partir d’un protagonista que treballa en un restaurant a Palma i viu una història d’amor temerària. Com ja ho va fer en 2018, quan va guanyar el premi Carles Riba, Rebassa va oferir un crític discurs polític: “Necessitem una legislació que faci que el català sigui imprescindible per a viure als Països Catalans; i això els virreis i titelles que ens governen no ho faran possible mai”.

El premi a la millor novel·la de l’any, que es va mantenir en secret per als finalistes fins al mateix anunci de la gala, va ser per a Antònia Carré-Pons per La gran família (Club Editor), la història de dues germanes filles d’un llinatge de carnissers. L’escriptora va agrair el premi reclamant paritat de gènere per a l’any que ve, ja que dos dels deu finalistes eren dones.

En la categoria de narrativa per a adults, també es va reconèixer a l’actriu Cristina Genebat amb el premi El Somni al nou talent literari per Sorra, una novel·la sobre l’efecte de la mirada masculina en dones de distinta edat, que publicarà la Magrana al setembre. Es tracta d’un premi que també ha alçat una certa polèmica, pel fet que ja existeixen altres semblances com el Documenta, de l’editorial Altra. Finalment, l’escriptor Marc Artigau, col·laborador habitual en els llibres del periodista Jordi Basté i contista radiofònic a RAC1, va guanyar el premi Mercè Rodoreda per a narrativa curta per Aquest serà el nostre pou (Proa) que, segons l’autor, va sobre la “responsabilitat actual enfront del col·lectiu”.

L’ovació més gran de la nit se’l van emportar les il·lustradores Pilarín Bayés i Roser Capdevila, que van ser les reponsables d’anunciar el premi de literatura infantil per a Víctor Borràs i Gasch per Animals que cauen del cel, un conte sobre el record. Alejandro Palomas va guanyar el de literatura juvenil per Una veritat, una novel·la sobre “com la mirada dels nens afecta a la dels adults”. El guanyador, que ja havia rebut el mateix premi dotze anys enrere, va dedicar el seu discurs a donar suport als professors. Els llibres es publicaran, respectivament, a la Galera i Elastic Books.

El guanyador del premi Carles Riba de poesia va ser Jaume Coll Mariné per Com les fulles (Proa), que va resumir com un poemari sobre “la petita estupefacció davant el món, que és ser conscient que una persona no és més que una fulla”. I Josep R. Cerdà va guanyar el premi de nova creació Àngel Guimerà de literatura dramàtica, el gènere que acostuma a rebre menys atenció, per La segona línia. Com Rebassa, Cerdà és mallorquí i també es fixa en el paisatge de la Mallorca actual, en aquest cas amb una història d’atmosfera inquietant.

En les categories de premis a obra publicada, Ramon Monton va rebre el premi PEN Català Montserrat Franquesa per la traducció de la tetralogia Josep i els seus germans de Thomas Mann (Comanegra). El seu llarg i improvisat discurs d’agraïment va ser un dels moments de la gala: va afirmar que és important anar “a l’arrel dels problemes, perquè anem parlant de la guerra i al final això semblen els Goya”. Berta Cusó va ser la guanyadora del premi Vinyeta FICOMIC per La conca dels àngels (Pagès Editors), un llibre sobre la guerra que va dedicar a les dones que la sofreixen a tot el món.

La Nit dels Lletres Catalans va abastar premis més enllà de llibres concrets, també va reconèixer la projecció i comunicació de la cultura catalana, en primer lloc a Paul Freedman, professor d’Història en la Universitat de Yale, per la dedicació a l’estudi del passat medieval de Catalunya. I també es va donar un premi ex aequo als pòdcast literaris La Contracoberta, de Clàudia Rius, i Club Tàndem, de Juliana Canet i Marina Porras.