Com es devi convertir en un insecte en el contexte dels fons de l'art, com a més gran, aquesta és la manera de fer que el més gran de la seva forma en el seu propi entorn.

Us heu preguntat mai per què les arnes xoquen sense parar contra la llum que les mata? La teoria científica més acceptada diu que aquests insectes fan servir la lluna per orientar-se durant el vol nocturn, i també per mantenir una trajectòria recta. Per aconseguir això últim, volen sempre a un angle de 45 graus respecte de la llum lunar. Si s’apropen massa a la llum elèctrica, reben la claror en només un ull, baten massa ràpid una sola ala i acaben donant voltes sobre si mateixes en un bucle que només s’acaba quan moren cremades.

Les persones que visitem l’Espai 13, la sala d’art emergent de la Fundació Miró, no morirem cremades, però sí que notarem escalfor. Del 6 de febrer al 6 d’abril, l’artista catalana Huaqian Zhang (Wenzhou, Xina, 1997) presenta la instal·lació ARNA, que consta d’un calefactor gegant que canvia l’escala humana de les coses i ens converteix a nos­altres en petits insectes que voletegem per la sala. L’espai és blanc i buit: l’únic objecte que podem mirar és el calefactor, que també emet llums i sons, i ens crida l’atenció de la mateixa manera com les bombetes atrauen fatalment les arnes.

Al principi no notem l’escalfor, però al cap d’uns minuts d’estar a la sala ens adonem que aquella temperatura és estable i que no és natural. Efectivament, aquell tros de ferralla enorme que hi ha al mig de la sala no és per fer bonic i prou: desprèn calor. L’arribada de l’electricitat va desorientar les arnes. El món animal tenia les seves pròpies maneres d’entendre’s i nosaltres els vam afegir noves capes de complexitat. Però, per a aquests insectes, l’instint animal continua imposant-se. I potser no és una reacció que ens acabi d’estranyar del tot. “També és una cosa que fem els humans: sempre ens hem reunit al voltant del foc; camí de la mort, diuen que seguim una llum; i en general, perseguim la intensitat”, diu Zhang.

L’artista transdisciplinari Huaqian Zhang destaca notablement en el panorama actual de creadors novells a Catalunya. Alejandro Alonso Díaz, responsable de la sèrie de mostres “de les 18.12 a les 17.48” que comença mitjançant l'obra ARNA, va descobrir un escrit de Huaqian titulat Overheating, i va considerar que representava una base excel·lent per col·laborar a l’Espai 13. El fragment afirmava el següent: “... L’amor provoca fricció / la fricció provoca calor / la calor provoca dolor / el dolor provoca tendresa / la tendresa provoca l’amor…”. Aquesta reflexió recurrent va atreure l'atenció d'Alonso, fet que els va portar a cooperar en el projecte.

Per tal de crear l'obra visual, acústica i de llums, Zhang ha aprofundit en certs temes que habitualment li desperten interès. Un d'aquests és el procés de traduir. Si escoltem amb cura una de les peces d'àudio que s'ofereixen, notarem individus xerrant vora les flames. Tothom s'expressa en el seu idioma matern, malgrat la qual cosa s'arriben a entendre. “Sento una certa frustració amb les coses que es perden amb la traducció”, manifesta l'artista; “la paraula no sempre s’entén, la comunicació no verbal és important”. Representa la calidesa una modalitat de llenguatge no parlat?

Zhang també se sent atret per la noció de l'hiperpop. “La música maximitza les emocions”, explica, “i jo em pregunto com puc aconseguir el mateix efecte a través de l’art.” Igualment experimenta una atracció pel que resulta incandescent: “Què passa quan posem tota l’energia en un material que brilla? Treballar-lo, polir-lo, canalitzar tanta energia en un material perquè canviï d’estat… Això em fa pensar, també, en la violència”. En mirar (percebre) l'enorme estufa, és possible meditar al voltant del concepte de proporció, de punt de vista, d'elements rígids o mal·leables, així com de la temperatura, de l'acte d'abraçar, de l'acció d'introduir la mà sota el teixit que cobreix part de l'aparell (està permès) i sentir l'escalf: “Hi ha alguna cosa de temperamental en el fet de treballar amb calor, com quan les nostres emocions es veuen afectades pel canvi de clima.”

“De les 18.12 a les 17.48”

Mitjançant aquesta mostra, la Fundació Joan Miró proposa, de cara al 2026, “de les 18.12 a les 17.48”, la programació artística de l’Espai 13. El responsable del comissariat, Alejandro Alonso Díaz, encapçala Fluent, un centre cultural situat a Santander. En paral·lel a la capitalitat mundial de l’arquitectura, la sèrie inclou quatre propostes que analitzen l'energia, el retorn i la circularitat dins l'entorn de vastes infraestructures actual. “D’alguna manera, vull reunir la logística i Déu, i entendre que en els nostres temps es travessen mútuament”, comenta Alonso. El nom de la iniciativa al·ludeix al moment de l'ocàs durant la jornada inicial i final de la temporada, destacant els fluxos, ritmes i processos energètics que ens envolten en una realitat tangible, exigent, capitalista i logística. Els creadors convidats són Huaqian Zhang, Michael Kleine, Ghislaine Leung i Víctor Ruiz Colomer, sumant-hi una acció a l'entrada de la Fundació realitzada per Camilla Wills, artista i editora de Divided.

ARNA. Fundació Miró. Barcelona. Fins al 6 d’abril