El sexe dels guanyadors dels premis literaris

Quan jo escric això, encara no s’han donat els premis de la Gran Nit de les Lletres Catalanes. La meva parella és un dels candidats a un d’ells i seria una gran alegria que el rebés, no només per la visibilitat que li donaria sinó també pels sucosos vint mil euros que hi van lligats i que mitigarien una mica la sequera econòmica característica de la vida de l’escriptor, sobre la qual tant sovint m’he lamentat.

Com que estem expectants per si el guanyarà o no, ahir fèiem càbales de la probabilitats que té. D’una banda, seguint el nostre olfacte (probablement avariat) descartàvem algunes obres mentre que d’altres ens semblaven rivals més fermes. I llavors va sortir el tema del gènere de l’autor. (Entre els deu candidats només hi ha dues dones, però avui no vull parlar d’això; en altres ocasions ja he parlat del fet que el sistema literari sembla que afirmi que les dones produïm obres de menys qualitat ja que típicament optem a menys premis i en guanyem menys, cosa que no ha canviat amb la paritat dins dels jurats i que es produeix en una proporció que no reflecteix la realitat del mercat (un 40% d’obres d’autoria femenina).)

El cas és que el senyor M. I jo quan sospesem les probabilitats que té de guanyar el premi inevitablement anem a consultar si els guanyadors de les últimes edicions han sigut homes o dones, perquè sabem (o intuïm) que si, per exemple, les tres darreres edicions del premi les hagués guanyat un home, potser costaria més que el tornés a guanyar un home. Aquest càlcul probabilístic de gènere crec que l’apliquem tots de manera més o menys conscient, segurament també els jurats, fins i tot en els casos en què no es coneix el gènere de l’autor perquè són premis a obra inèdita amb pseudònim (també llavors es pot jugar a endevinar-lo: jo diria que com més bo sigui l’autor menys se li notarà el gènere). Sigui com sigui, quants anys seguits podem tolerar que no guanyi cap dona (el cas invers no es produeix)? Tres anys, cinc? El Premi Sant Jordi probablement té el rècord en aquest sentit. Si observem els premis Nobel de Literatura dels últims catorze anys, veurem que hi ha una alternança gairebé perfecta entre homes i dones. Per més que els suecs no tinguin cap norma explícita en aquest sentit, estic segura que no és cap casualitat.

Si resulta que sabem que el gènere de l’autor inevitablement afecta la decisió final, potser seria bo fer-ho explícit? Decidir, per exemple, que els premis han de tenir alternança? I alhora em dic: però segregar és una idea pèssima, perquè el que volem és la igualtat. A més, esclar, tenim una part de la població que no es pot assignar cap gènere. Però bé que els Oscars o Cannes segreguen els premis a interpretació masculina i femenina (no, em canvi, la Berlinale, que sempre han sigut més moderns). La veritat és que no hi veig solució. I el que farem serà continuar trampejant-ho com fins ara: fent veure que no hi ha un criteri de gènere —per més que sigui difús i intuïtiu, o fins i tot inconscient—, mentre el continuarem aplicant.